Vinçà, ciutat reial, Vinçà fou una ciutat reial de 1172 a 1356, i de 1586 a la revolució francesa. En 1245, Jaume 1er el Conqueridor,  Comte de Barcelona i rei d’Aragó acorda als habitants de Vinçà una exempció dels drets senyorals (exorquia, cugucia, intestia) a la condició que construeixin els baluards. Per subvenir a la despesa, els prohoms de Vinçà obtenen l’autorització de recaptar una  delme sobre les collites, les segues, llanes, carn, raïms, oli i altres productes. En 1361, Pere el Ceremoniós autoritza l’establiment de peatges (barres) a la porta de la ciutat a fi de finançar la reparació dels baluards.

Les muralles, llargues de 500m, envoltaven el vell poble actual. La ciutat s’obria, aleshores en els barris per quatre portes :

• al sud, per la porta de Jóc, avui desapareguda.
• a l’oest, per la porta del Puig que donava sus de l’actual ruta de Prada i de la qual subsisteix unicament una partida de l’arcada.
• al nord, la porta del Barris del Prat ben conservada s’obria sus de la carretera de Perpinyà.
• la porta de Marcevol, ella també ben visible indicava la ruta de Marcevol. Aquestes dues darreres portes presenten estatues de la Verge, d’aqui l’un dels noms donat a la nostra ciutat de Vinçà la piedosa.

Avui, 80m  de baluards testimoniejen d’alló que foren aquestes construccions que, en gran partida remunten a la segona meitat del segle XIV.