Vinçà: Porta de la Baronia

VINÇÀ, Porta de la Baronia Vinçà és situada a prop de la via confluentana  via romana connectant el litoral amb les terres altes de Cerdanya i de Capcir . La seva origen remunta a la menció llatina de Castrum Vinsanum dins un text datat de 939 i villa Vincianum en 950.

El Grup Pierre Gipulo Arquitectes : Felix Mercader i Samuel Banyuls L’ajuntament amenaçant de s’esfondrar, Jean Gobern , alcalde de Vinçà, proposa al seu consell municipal , el 21 de novembre 1932, l’adquisició d’una parcel .la de terreny per tal de construir un immoble  a l’ús de l’ajuntament, justícia de pau, oficina

Carrer Major Damunt la plaça central de l’època medieval, plaça Major, (plaça Bernard Alart) s’alça un edifici assenyalat amb carreu que va abrigar l’ajuntament i la justícia de Pau fins l’any 1937. El  carrer  principal de la ciutat, el carrer Major (carrer Michel Touron) és rodejat de vastes habitacions habent

LES PORTES FORTIFICADES Vinçà, ciutat reial, Vinçà fou una ciutat reial de 1172 a 1356, i de 1586 a la revolució francesa. En 1245, Jaume 1er el Conqueridor,  Comte de Barcelona i rei d’Aragó acorda als habitants de Vinçà una exempció dels drets senyorals (exorquia, cugucia, intestia) a la condició

EL  FIRAL El 7 d’agost de 1844, la municipalitat dirigida per en Dominique Vergés, compra per 3000 francs, una  propietat coneixida sota el nom de « Amoreres » per tal de crear-hi un camp de fira (un firal) eixamplat i plantat de plàtans en 1847. Per la Sant Andreu, una fira de

Església Santa Magdalena de Saorla En l’any 1600 els habitants de Saorla senten el desig de tenir una església més propera que llur església parroquial situada a Vinçà. Per facilitar el seu finançament, el Vescomte de Jóc, senyor del lloc, autoritza a sostreure diversos impostos sobre llur comunitat. Els treballs comencen

Església Sant Julià i Santa Basilissi Classificada monument históric per decret del 27 de gener 1987. Una primera església és mencionada a Vinçà en 1043. Deixa la plaça a un edifici més vast construit entre 1734 i 1769 gràcies al llegat de 1686 d’un comerciant de Perpinyà originari de Vinçà,

EL CARMEL, PRESENCIA ‘AMAGADA’ DE SILENCI I DE PAU En 1589, el Carmel era a l’origen un convent fundat per el convent de Prada, a l’epoca en què els Franciscans eren molt presents al Rosselló. Aquest convent de Vinçà era una obra modesta d’un sol pis, amb una capella dedicada

L’HOSPICI SANT SEBASTIÀ A inici del segle XIV, en Jean Quinta, capellà de la ciutat, fa donació d’una casa per construir un hospici nou, el que existia era massa exigu. Aquest hospici acoll persones desfavorides i pelegrins, no te vocació medical. Es unicament al segle XVIII  que l’institució   comença

FONTS I RENTADORS Beure, fer la cuina, la feina, rentar la roba i abeurar el bestiar …..L’aigüa és indispensable a la vida. L’escolliment de l’emplacement dels pobles té compte d’aquest imperatiu vital. Vinçà no fa excepció, situat a prop de la Têt i travessat per molts torrents, el Real, la

CREUS i ORATORIS Quatre creus de marbre rosa subsisteixen dins Vinçà. Algunes comporten la data de llur erecció i el nom del comendatari.  Així, una creu danyada, no exposada dins el poble, esculpida a principi del segle XV, portava l’inscripció en català « Mossen Guille(m) Riba, alias Maco, ma feta fer