Damunt la plaça central de l’època medieval, plaça Major, (plaça Bernard Alart) s’alça un edifici assenyalat amb carreu que va abrigar l’ajuntament i la justícia de Pau fins l’any 1937. El  carrer  principal de la ciutat, el carrer Major (carrer Michel Touron) és rodejat de vastes habitacions habent pertànyit a notabilitats de la vila. Aquestes residències són sovint concebudes segons un mateix pla de base. Una portalada en arc de mig punt, d’amples dovelles de marbre  o de carreu dominada de l’escut d’armes del propietari, obra  sus d’un pas que mena a un pati interior central enllosat de palets petits de cantell que formen els motius decoratius. Una escala d’honor permet d’accedir als apartaments de recepció situats del costat del carrer principal, el pla terrer podent ésser ocupat per parades o cotxeres.

CASES D’ARQ SORTINT

Algunes habitacions són construides en «arq sortint ». Contràriament a les parets mestres de l’edifici construides amb palets de riu, la façana volada utilitza la tècnica del  « colombage » (construcció consistent en una carcassa de fusta coberta amb materials d’obra lleugers (rajola, guix…).

Aquestes cases daten del segle XVII.

Llur qualitat arquitectónic testimonieja de l’importància de Vinçà a l’Edat Mitjana i durant l’Epoca Moderna. Al n° 9 del carrer Miquel Touron era situat el convent de les sors del Santíssim Sagrament remplaçat més tard per una escola privada.

*El terme « encorbellement »  ve del mot « corbeau » nat de l’antic francès « corbel » pedra o peça de fusta posada en relleu sobre una paret per sostenir un element arquitect.