EL CARMEL, PRESENCIA 'AMAGADA' DE SILENCI I DE PAU

En 1589, el Carmel era a l’origen un convent fundat per el convent de Prada, a l’epoca en què els Franciscans eren molt presents al Rosselló. Aquest convent de Vinçà era una obra modesta d’un sol pis, amb una capella dedicada a l’assumpció de la Verge. Els capuxins, ben integrats dins el poble ajudaven els habitants al moment de les epidèmies de pesta o quan passaven les tropes franceses o espanyoles. Sense descuidar, ben segur, llur ministeri de prèdica i de confessió.

En 1793, els caputxins són expulsats de llur convent, que és venut com bé nacional. En 1841, la família Molins el va adquirir per el tornar a la seva vocació primera. El 11 de novembre de 1861, gràcies al support de Monsenyor Gerbet, bisbe de Perpinyà, Mère Mathilde de l’enfant Jésus que venia de Nice hi va establir un monestir de Carmelites de la reforma de Santa Teresa de d’Avila.  Aquestes, expulsades elles també en 1901, se tornen instal.lar al convent en 1920 i hi viuen sempre.

Per llur vida de pregària són el testimoniatge de la presència de Déu en aquest poble.