Classificada monument históric per decret del 27 de gener 1987.

Una primera església és mencionada a Vinçà en 1043. Deixa la plaça a un edifici més vast construit entre 1734 i 1769 gràcies al llegat de 1686 d’un comerciant de Perpinyà originari de Vinçà, Don Carlos Perpinyà i Solera.

Les parets exteriores són de còdol i de pedres. L’ampla portalada d’ entrada, d’estil neo-classic, de marbre rosa local , és dominada per dos sants titulars.

Els dos batents de porta són adornats de ferraments en espiral, el forrellat, recovert d’escames com una serp, s’acaba per el cap d’un animal mític. Aquestos ferraments  vesigis de l’església romana, són realitzats amb ferro del Canigó que no es rovella.

A l’interior, l’església ens ofereix uns quants bells exemples de retaules barrocs. El retaule de la capella dreta és una obra mestra de l’escultor Jean –Jacques Mélair, és l’unic retaule de Catalunya Nord dedicat a la Transfiguració.

D’altres retaules d’estil pre-barroc, neo-clàssic adornen igualment les capelles laterals, un faristol de la fí del segle XVI i de planxes dels segles XVII i XVIII completen aquest conjunt remarcable. El frontó posat en 1905 va ésser restaurat en 2012.