En l’any 1600 els habitants de Saorla senten el desig de tenir una església més propera que llur església parroquial situada a Vinçà. Per facilitar el seu finançament, el Vescomte de Jóc, senyor del lloc, autoritza a sostreure diversos impostos sobre llur comunitat. Els treballs comencen alguns anys més tard, l’aiguabeneitera de marbre rosa porta la data de 1628. En 1629 la missa és celebrada per el prebost de Jóc  i aixó a desgrat de la prerrogativa dels capellans de Vinçà d’administrar els sagraments als habitants de Saorla. A la fi de 1646 llavors que l’afer no és encara resolta a la cort metropolitana de Tarragona, les partides en causa, cansades de les despeses se posen d’acort per reglar la dissensió amicalment gràcies a la Vescomtessa de Jóc. Mentrestant, el 22 d’octubre 1631 Gregorí Parcero bisbe d’Elne havia donat l’autorització de dir la missa a Saorla.

L’església és dedicada a Santa Magdalena sens dubte per perpetuar el record de les devocions a la santa de l’ermitatge de la Nantillà, de la qual la capella era  abandonada. La Santa és representada allargada sobre els seus cabells.

Dins l’església es troben també fragments d’un retaule datat de 1710 l’estatua de Sant Galdric i figuretes de Sant Pere i Sant Pau.