Beure, fer la cuina, la feina, rentar la roba i abeurar el bestiar …..L’aigüa és indispensable a la vida. L’escolliment de l’emplacement dels pobles té compte d’aquest imperatiu vital. Vinçà no fa excepció, situat a prop de la Têt i travessat per molts torrents, el Real, la Baldosa, l’aigüa i és abundant i fresca tot l’any. Algunes fonts adornen la vila encara avui. Són mencionades desde fa molts anys : font d’en Preses (1349) Font Nova (1420). D’altres han sigut retocades, la font del carrer del Barris (1810) o construides desde fa poc com la del Barri del Prat. Es sota la impulsió del moviment higienista al mig del segle XIX que la construcció dels rentadors publics pren tota la seva expansió en particular desde el 3 de febrer de 1851 data a la qual l’assemblada legislatiu vota un credit especial per subvencionar llur construcció.

Abans l’utilitzacció indiferenciada no permetia de lluitar eficaçment contra les epidèmies (còlera, tifoïde, verola) freqüents en aquell temps. Llavors, la construcció dels rentadors se multiplicarà.

Rentadors i fonts són sovint construits amb materials locals. Els quatre rentadors i quinze fonts sempre en servei ho il.lustren bé : códols, lloses, cairó, marbre rosa de Vilafranca, pedres esculpides, gres per els més vells, ciment i formigó per els més recents.