A inici del segle XIV, en Jean Quinta, capellà de la ciutat, fa donació d’una casa per construir un hospici nou, el que existia era massa exigu. Aquest hospici acoll persones desfavorides i pelegrins, no te vocació medical. Es unicament al segle XVIII  que l’institució   comença a assegurar la missió de cura als malalts, continuant a respectar les valors cristianes de caritat i de solidaritat.

La rebuda dels malalts continua tot el llarg del segle XIX  i la primera meitat del segle XX. Durant l’explotació de les mines de ferro de la Pinosa, a Valmanya, els miners accidentats són curats a l’hospici (unicament 11 llits), doncs les condicions d’acoll són molt precaris. La llei de separació de l’església i de l’estat, en 1905 porta un cop fatal a l’hospici. Es tancat de manera definitiu en 1955 i transformat en « Auberge de jeunesse » fins a la fi dels anys 1970. Construïda en 1459, la capella contigua  és dedicada a Sant Sebastià invocat contre la pesta  (una novena té lloc cada any a partir del 20 de gener). Un retaule ocupa el cor de la capella i nombroses taules pintades sobre la paret lateral donen les gràcies als donants de l’hospici.

A l’exterior, damunt de la porta d’entrada, el nínxol dedicat a la Verge va ésser instal.lat a la fi de la gran pesta de 1529.