Vinçà és situada a prop de la via confluentana  via romana connectant el litoral amb les terres altes de Cerdanya i de Capcir . La seva origen remunta a la menció llatina de Castrum Vinsanum dins un text datat de 939 i villa Vincianum en 950. El castell de Jóc, residència dels Vescomtes de Conflent, era el setge de la Baronia de Jóc que englobava Vinçà i els pobles al voltant.

Cellera medieval

L’església Sant Julià i Santa Basilissa és mencionada per primera vegada en 1043. A l’entorn de l’església un conjunt de cellers, la cellera, forma el nucli original del poble. D’una amplària de trente passos al voltan de l’església, les celleres catalanes permetien emmagatzemen de les collites i servien d’asil als habitants dels camps dels entorns en període de violència i de guerra.

Ciutat reial

Antiga possessió dels Comtes de Cerdanya, Vinçà va esdevenir ciutat reial en 1172 sota el regnat «  d’Alfons el Cast » Comte de Barcelona i Rei d’Aragó. En 1245, una paret de recinte va ésser construida. Dues de les quatre portes d’entrada de la vila, i una part dels baluards són conservades .

Al mig del baix Conflent

El poble s’ha estes amb el temps. Barris són creats, el Puig, el Barri del camp, el carrer nou, després al segle XIX, el Firal i a l’inici del segle XX, el conjunt Ajuntament, Poste, Percepció, i els banys publics. Els brolladors d’aigua sulfurosa van favoritzar la construcció dels Banys de Nossa en 1810-1812.

Explotat fins en1932, el bell establiment va ésser destruit en 1975, amb la construcció de l’embalse i del pont nou travessant la Têt.

La plana que s’esten al voltant de Vinçà, regada per la Llentillà i la Têt és propícia a l’arboricultura : pressecs, albercocs, cireres, pomes. Al comencement del segle XX, la vida cultural creix dins el baix Conflent. En 1929, la construcció del celler cooperatiu permet als viticultors de s’aplegar i així de valoritzar la producció. Avui, la diversitat dels mallols permet de produir vins « A.O.P », « Côtes du Roussillon » i « I.G.P », « Côtes catalanes ».

Un patrimoni variat, les cases d’arq sortint, els oratoris, les fonts, l’antic hospici, el carmel, l’església que ofereix un panorama de l’art barroc, l’orgue construit per Jean – Pierre Cavaillé cap els anys 1765, són els nombrosos  testimonis de la rica história de Vinçà. El municipi s’esten fins el veïnat de Saorla amb l’església Santa Marie- Magdalena.