CREUS i ORATORIS
Quatre creus de marbre rosa subsisteixen dins Vinçà. Algunes comporten la data de llur erecció i el nom del comendatari. Així, una creu danyada, no exposada dins el poble, esculpida a principi del segle XV, portava l’inscripció en català « Mossen Guille(m) Riba, alias Maco, ma feta fer ».
Els oratoris, llocs de devoció popular, de recollement i de pregaria, ritmen el paisatge de Vinçà que en compta 27. Agençats en l’honor de sants cristians, enclouen estàtues de vegades ingènues, sovint refinades , les més antiques podent datar dels segles XVII i XVIII .
Cum les creus dels camins, llur emplaçament va ésser curosament escollit de manera a orientar el viatger cap el camí d’un pelegrinatge, d’una esglésiao d’un poble, a un cruîlla o al pas d’un coll. En els llocs més llunyans, els oratoris permetien recollir-se a prop d’un sant sense anar a l’esglésa. La contrucció d’un oratori constitueix un agraîment o una ofrena a un sant en canvi de la seva protecció invocada en funció del seus atributs.
Alguns són particularment venerats a Vinçà , tals com la Verge, Sant Sebastià que protegeix de les epidemies, Sant Galdric patró del agricultors i amo de les aigües , Sant Antoni de Padoue per recobrar la salut o atorgar una prometença.